Sistema de Ponzi

Foto de 1920 de Carlo Ponzi quan encara treballava en negocis a la seva oficina de Boston

El sistema de Ponzi (en anglès, Ponzi scheme) és una fórmula d'estafa piramidal d'inversió econòmica en la qual l'operador promet rendiments elevats. El problema és que els rendiments es paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb els resultants de la gestió dels fons i els beneficis que se n'obtenen.[1] Els estafadors d'aquest tipus solen atraure nous inversors en oferir un major rendiment que les inversions «tradicionals».[2]

Tal estafa pot començar amb negocis legítims, fins que el negoci no assoleix els rendiments esperats i continua en condicions fraudulentes. Qualsevol que sigui la situació inicial, la perpetuació de l'alta rendibilitat requereix un flux creixent de diners de nous impositors per a mantenir l'estafa.[3]

El nom prové de Charles Ponzi,[4] que es va fer famós per l'ús d'aquesta fórmula fraudulosa als Estats Units el 1920.[5] L'estafa de Ponzi es va basar en l'arbitratge de segells de resposta internacional per als segells postals; tanmateix, aviat va desviar diners dels inversors nous per retribuir els inversors anteriors i ell mateix.[3] Ja hi havia antecedents documentats a Itàlia i Espanya des de mitjan segle xix,[6] però en molts articles es va imposar el nom del primer gran estafador estatunidenc.

El concepte ja es troba descrit a la literatura, com per exemple a les novel·les de Charles Dickens Martin Chuzzlewit de 1844 i Little Dorrit de 1857.[7] El 2005 Jesse Li va publicar un joc de tauler Ponzi Scheme que ensenya en format lúdic els principis d'aquest frau.[2]

La millor prevenció és desconfiar de rendibilitats exuberants i informar-se sobre l'empresa que ofereix un producte financer i verificar si té totes les autoritzacions oficials.[8] Hi ha un principi de base a tenir en compte en qualsevol cas: «Si una inversió dona un rendiment extraordinari és que és extraordinàriament arriscada».[9]

  1. «Sistema de Ponzi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Serradesanferm, Toni «Un joc per buscar inversors sense parar». Nació Digital, 01-02-2019.
  3. 3,0 3,1 «Ponzi Schemes – Frequently Asked Questions». U.S Securities and Exchange Commission. U.S Securities and Exchange Commission. [Consulta: 23 juny 2012].
  4. «Ponzi Schemes». US Social Security Administration. [Consulta: 24 desembre 2008].
  5. Novials, Àlex «Les grans estafes de la història». Sàpiens.
  6. Adee, A. Augustus «Mr. Adee to Mr. Fish.» (en anglès). Papers relating tot the Foreing Relations of the United States, transmitted to the Congress, with the annual Message of the President. Office of the Historian, 08-11-1876, pàg. 486-487. Arxivat de l'original el 4 d’abril 2021 [Consulta: 7 d’octubre 2020]. Arxivat 4 April 2021[Date mismatch] a Wayback Machine.
  7. Markopolos, Harry; Casey, Frank. No One Would Listen: A True Financial Thriller. John Wiley and Sons, 2010, p. 50. ISBN 978-0-470-55373-2. 
  8. «Esquema ponzi. L'estafa piramidal en què els primers cobren però tots hi perden». Diari de Girona, 09-04-2019.
  9. Sala i Martín, Xavier. «L'estafa piramidal». A: La invasió dels robots i altres relats d'Economia en colors: Segona temporada. Penguin Random House, p. 312. ISBN 9788416930487. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search